VINÇON

Pero las cosas se tienen que decir... y si no se saben decir, se escriben y sino se dibujan... pero las cosas hay que saber afrontarlas.

PAGINA WEB DE IKEA

http://www.ikea.com/es/es/preindex.html

No trobo atractiva la pagina de ikea. Crec que s'hauria de modernitzar.Està tot molt col·locat, però es massa simple i les imatges no hem criden la atenció per entrar a mirar el que hi ha. Tampoc m'agrada la combinació dels colors i podrien aver triat un altre format de lletra.

PAGINA WEB DE JORDI LABANDA

http://www.jordilabanda.com/

He triat com a pagina web bona la de Jordi Labanda. Es una web que està molt ordenada, molt ben posada per que té molt treballs. A posat un blanc de fons per a que tot resalti i donar-li molta més importancia. Juga a la pagina principal amb els colors i dins, introduix el nom del apartat, en blanc també per a que s'entengui i sigui més vistós.
Al centre, trobem un enquadrament perfectament centrat, on surten alguns dels seus treballs i les imatges van passan soles.
En un cantó de la "reproducció" d'imatge, utilitza una mena de posits circulars per
resaltar noticies i projectes que ha realitzat o ha de realitzar.

CON·TACTE (Projecte de la roba)

Primer de tot, vull donar les gràcies a la meva mare, ha posat molt de la seva part i quan me quedat sense idees, sense camí, ella sempre m'ha donat una petita empenta.
El meu projecte de la roba, no té frase, té paraula: CON·TACTE, però si tingués que tindre una frase o una explicació seria: Jo puc i m'agrada, compartir la meva roba amb la meva mare.
Crec que un dels molts punts que ens uneixen tant bé es la roba. Ens podem ajudar mutuament i ens podem sentir comodes amb l'estil de l'altra. Penso que no podem posar etiqueta, vull dir, fer un tipus de roba per generació. Les generacions tindrien que tindre el plaer de triar l'estil amb el que se senten més agust, sense que ningú et pogui jutjar.

Els mons de Coraline

Els mons de Coraline, dirigida per Henry Sileck, una novel·la de Neil Gaiman. I narra l'historia de una nena, anomenada Coraline, que es trasllada a una casa nova de color rosa i deixa als seus amics on vivia, però s'en porta una fotografía de record. Els seus pares tenen molta feina amb el treball de floristes i no tenen temps per a ella i per a que es distregués li van dir que impesciones la casa nova. Va trobar una porta al saló y va aconseguir la clau. Per la nit obre la porta y arriba a un món paral·lel, on tot es com ella vol i tot es perfecte, llavors troba als seus pares, veïns... i tots li proporcionen diversions. A ella li agrada aixo i cada nit s'escapa a fer una visita. Tot comença a canviar quan la seva "segona mare" li diu que es quedi amb ella per sempre, que es cambiï els ulls per botons com a ells, ella intenta fugir però es queda atrapada dins. Quan aconsegueix escapar, descobreix que s'han quedat atrapats els seus pares i amb una serie de proves en el món paral·lel els a de rescatar. Finalment ho aconsegueix i els seus pares aconsegueixen la feina de floristes.

El missatge de la pel·licula es que els ulls són la manera de veure la realitat, que s'ha de madurar, que no tot es diversió i que s'han de fer uns sacrificis per a que tot pugui millorar. Llavors, els ulls de botons, signifiquen la infancia, veure les coses només com un tipus de diversió i sense preocupacions.

La meva opinió personal, es molt bona. Hem va agradar molt i pensaba que seria d'una manera i va ser tot el contrari, va ser tota una sorpresa.

RECORREGUT

El meu projecte per en Howard va ser el recorregut de casa meva a casa d'una amiga. Le triat per què porto molts anys anant a casa seva molt sovint i crec que podría anari amb els ulls tancats. Normalment vaig a mig-dia, que el sol hem toca molt la cara i aquesta sensació m'agrada, a més a més, sempre porto la música posada i com, en aquestes hores mai passa gent, doncs es un moment que tinc per mi mateixa.
Al principi de començar el projecte, hem vaig quedar que no sabia que fer, ni que material agafar, però una vegada, recordant els carrers i tot, alfinal no podia parar.
Finalment ens va fer molta ilusió a tots veure que de res, vam crear una petita ciutat de tots i entre tots. Va ser una gran feinada, però el resultat no va tenir preu.

PROVES AMB TINTA

En aquestes proves, practico la tinta amb tot tipues de maneres. Utilitzo la salpicadura, els traçats més fins, més gruixuts... Faig servir la cera i l'aigua per aconseguir altres textures i finalment e utilitzat els llapiços aquarel·la i ho he compaginat amb la tinta negre.

AUTORETRAT (DIGITAL&DIBUIXAT)

LOGO (Formació Professional Granollers)