Destino: WOODSTOCK (comentari)

El dia 24 de novembre del 2009, vam anar al cinema de Cardedeu a veure: Destino woodstock.

Tim Burton

Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod y Toby (1981)tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.

La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe.

Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

Imatge extreta de: http://www.cineonline.es/wp-content/uploads/2008/12/timburton.jpg

EDGAR ALLAN POE - El gato negro (autoretrat)

Una noche que entré en casa completamente borracho, me pareció que el gato evitaba mi vista.

Lo agarré, pero, espantado de mi violencia, me hizo en una mano con sus dientes una herida muy leve. Mi alma pareció que abandonaba mi cuerpo, y una rabia más que diabólica, saturada de ginebra, penetró en cada fibra de mí ser.


Saqué del bolsillo del chaleco un cortaplumas, lo abrí, agarré al pobre animal por la garganta y deliberadamente le hice saltar un ojo de su órbita.


Me avergüenzo, me consumo, me estremezco al escribir esta abominable atrocidad.

...Mi alma pareció que abandonaba mi cuerpo...

( CARTOGRAPHIES OF NON-PLACE )

Cartografies del no-lloc presenta una selecció d'artistes catalans i internacionals. És una exposició d'art i noves tecnologies, que demostra el valor de crítica que aquestes tecnologies tenen en la societat actual. És a dir, l'exposició vol demostrar el paper de crítica social que juguen avui l'art i les noves tecnologies.

El no-lloc és un concepte que serveix per definir aquells espais de consum i circulació. Es a dir, zones neutres que funcionen com a llocs de trànsit i espais per a l'anonimat. Com també ho és Internet, un no-lloc virtual. És un espai pensat amb una finalitat de comunicació, consum i circulació.

Connexió, flux, pluralitat i cartografia són els conceptes que podrien definir la societat contemporania.

Va ser una exposició díficil de entendre, només van haber tres obres que hem van agradar i que vaig trobar molta originalitat: la del bosc amb l'arbre i el camí, el video d'aquella sala on van fer un cortometratge del 11 de septembre i els mapas que anaben de més a menys en cuantitat de: felicitat i riquesa.

Pep - Duran

(ÍMBRIC)

Pep Duran ha treballat paral·lelament i des dels inicis de la seva carrera amb l’escenografia, el què li ha permès desenvolupar al llarg dels anys projectes i propostes centrades en una particular manera d’entendre la construcció i la representació i enfocades a resoldre el que podríem anomenar la posada en escena.

En aquesta exposició, Duran ha creat dos mons que no s'assemblaven gens i ell, el que ha fet a sigut ajuntar-les. En algunes obres, a agafat el pasat i el present amb el petit pas del temps.

Duran amb les seves mans i un llapis, va anar construint la seva pròpia exposició, va fer una línea infinita conforme avançava la instal·lació de les seves obres exposades a "Ímbric".

S'hi treballen les estructures, les escenografies (obres que necessiten un espai), les instal·lacions, el collage, el mètode d'emmatxar, etc.

El que hem va semblar més interessant:
Va ser quan ens van explicar, que Duran, va anar per totes les escombraries de Barcelona buscant, parquet (que ha utilitzat per aquesta exposició). Diu que li agrada agafar coses velles, perquè encara, como hi va passar gent per allà sobre, com va passar vida, doncs diu que això queda al parquet i el fa com especial.

Al principi, tenia una sensació rara, no entenia que significava. Però a medida que avances i t'expliquen la idea, doncs desprès ho vaig mirar amb uns altres ulls, i era veritat. Va ser una exposició diferent i única.