Es sencillo, el arte es todo.

Marcel Duchamp (1887-1968)

Els Duchamp eren una família burgesa i tots aficionats a en el món de les arts. Però Marcel, avans de cumplir els vint anys, ja era una una figura molt important a Paris, ja era un artista reconegut. Va començar pintant, publicant caricatures i dibuixos humoristics de la premsa, creant així les seves obres en: humor, ironia i parodia.

A continuació de la seva faceta com a pintor, va passar ràpidament per totes les tendències artístiques en boga-impressionisme, postimpressionisme, fauvisme, cubisme- sense comprometre's amb cap; aquest afany experimentador i inquiet anava a ser una de les constants de la seva fecunda trajectòria. Després de realitzar uns quants quadres més, va abandonar la pintura, en la qual cosa anava a ser un gir permanent en la seva trajectòria.
I en aquest gir, va crear una espècie de síntesi entre pintura i escultura de radical originalitat.
Durante aquella mateixa època va realitzar els seus primers ready-made, això és, objectes qualssevol sotmesos a molt escassa i en ocasions nul·la alteració material, elevats a la categoria d'art per la mera voluntat de l'artista. Un d'ells, un orinal firmat amb pseudònim que va titular Fountain (Font), constitueix una de les icones més significatives de l'art del segle XX.

ENLLAÇ DEL NOSTRE BLOG

http://inprocesss.blogspot.com/

Federico Fellini

Federico Fellini (Rimini, 20 de gener de 1920 - Roma, 31 d'octubre de 1993), va ser un director de cinema i guionista italià.



Fellini descriu la solitud de l'home davant del món exterior, i és conegut per un estil molt característic i original que barreja la fantasia i l'ús d'imatges barroques; és considerat un dels més influents i àmpliament venerats cineastes del segle XX.

Una de les seves pel·licules més importants, va ser La dolce vita:

IN PROCESS

Oblidem-nos de fer mercats, oblidem-nos de simular espais, oblidem-nos de col·locar roba en miralls i pensem.

Pensem en Pistolleto, inspirem-nos en ell.

Vam tornar a fer un gir, un gran gir, com comenta Manel Clot es veu en el nostre llibre d'artista, es veuen unes nenes, que anoten amb dibuixos, cors i de cop i volta, de una pagina a altre, es veu una gran maduració i sobretot, una gran evolució.

Va haver una evolució en nosaltres i es el que representava el projecte d' IN PROCESS, simulan miralls amb fotografies i fent fotos des de allà, es va veure tota l'evolució de la exposició.

Ens sentim molt satisfetes del treball que hem realitzat i per nosaltres, ha sigut una experiencia que no ens a resultat en cap moment aburrit, hem disfrutant treballant.

PROXIMA EXPOSICIÓ

Una de les idees que hem tingut ha sigut simular dos espais, un lavabo i un provador amb miralls, per representar un moment íntim de cadascú i de com ens veiem a l’altre cara més personal nostre.
Desprès hem tornat a canviar la idea i volíem instal·lar de la deixalleria trossos de miralls i fer un collage formant novament un mirall gegant i penjar-lo a una paret.

I finalment hem donat un gir de 180º i hem decidit construir la parada d’un mercat. Serà un mercat amb un cartell que posarà: ROBA A CANVI DE PERSONALITAT € i serà una paradeta amb moltíssima roba desordenada de molts colors i textures. Tenim pensat anar un dia amb una gravadora al mercat de Granollers i gravar tots els sons i la gent cridant i això, que es vagi reproduint allà, al nostre espai de exposició.

Altres idees:

SUPERLATIVE PRAXIS (Oriol Vilanova)

L'autor reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i una nova manera de superació.
A Superlative Praxis, Oriol Vilanova incideix en la idea que tots som potencials conqueridors d’un rècord i de la fama efímera.
Vilanova ha recopilat els 55 volums del llibre Guinness dels rècords mundials, que es publiquen des l’any 1955. L’edició d’aquests exemplars permet veure l'evolució del fenomen, des d'uns primers números en què el més important eren les dades, a les impactants portades psicodèliques dels últims anys. Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició i que aporten una mirada transversal a l’èxit a partir del llenguatge artístic, són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, i un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.


La exposició en sí, la veritat es que no m'ha cridat l'atenció, sincerament le trobat massa buida.
Al principi n la entens gaire, però una vegada te la expliquen, li trobes el sentit i et quedes amb ganes de més.




"Si algú corre una distància en 2’2 segons, significa això que el següent podrà fer-ho en 2’1 i 2’0 i 1’9, i així en endavant fins que pugui fer-ho en 0’0?"

Thomas Hirschhorn

A la dècada de 1980 va treballar a París com a artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics comunistes que s'anomenava Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells al carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat.

Thomas, va deixar Grapus per crear les instal.lacions hipersaturado és conegut per ara, la utilització de materials comuns, com ara cartró, paper, cinta adhesiva, i un embolcall plàstic.

En una entrevista de 2008, l'artista va dir que no estava al corrent de les seves preocupacions.
Finalment, va transformar un espai de la galeria en una cova, en fusta, cartró i cinta adhesiva i posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella.

Annette Messager

Annette Messager és una artista francèsa que va néixer el 1943. Ella és coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials. Annette, ha exhibit publicat al seu treball àmpliament. I és la parella de l'artista Christian Boltanski.

Messager va estudiar a l'École des Arts Décoratifs de París, França, però finalment se li va demanar sortir perquè es passava el temps en els museus i sales de cinema en comptes d'anar a l'escola.

El seu treball es porta a terme a la col lecció del Museu d'Art Modern.

Cindy Sherman

Cindy Sherman (nascuda el 19 de gener 1954) és una fotògrafa nord-americana i directora de cinema, coneguda pels seus retrats conceptuals.

A través d'una sèrie de diferents sèries d'obres, Sherman ha plantejat qüestions difícils i importants sobre el paper i la representació de la dona en la societat, els mitjans de comunicació i la naturalesa de la creació d'art.

VINÇON

Pero las cosas se tienen que decir... y si no se saben decir, se escriben y sino se dibujan... pero las cosas hay que saber afrontarlas.

PAGINA WEB DE IKEA

http://www.ikea.com/es/es/preindex.html

No trobo atractiva la pagina de ikea. Crec que s'hauria de modernitzar.Està tot molt col·locat, però es massa simple i les imatges no hem criden la atenció per entrar a mirar el que hi ha. Tampoc m'agrada la combinació dels colors i podrien aver triat un altre format de lletra.

PAGINA WEB DE JORDI LABANDA

http://www.jordilabanda.com/

He triat com a pagina web bona la de Jordi Labanda. Es una web que està molt ordenada, molt ben posada per que té molt treballs. A posat un blanc de fons per a que tot resalti i donar-li molta més importancia. Juga a la pagina principal amb els colors i dins, introduix el nom del apartat, en blanc també per a que s'entengui i sigui més vistós.
Al centre, trobem un enquadrament perfectament centrat, on surten alguns dels seus treballs i les imatges van passan soles.
En un cantó de la "reproducció" d'imatge, utilitza una mena de posits circulars per
resaltar noticies i projectes que ha realitzat o ha de realitzar.

CON·TACTE (Projecte de la roba)

Primer de tot, vull donar les gràcies a la meva mare, ha posat molt de la seva part i quan me quedat sense idees, sense camí, ella sempre m'ha donat una petita empenta.
El meu projecte de la roba, no té frase, té paraula: CON·TACTE, però si tingués que tindre una frase o una explicació seria: Jo puc i m'agrada, compartir la meva roba amb la meva mare.
Crec que un dels molts punts que ens uneixen tant bé es la roba. Ens podem ajudar mutuament i ens podem sentir comodes amb l'estil de l'altra. Penso que no podem posar etiqueta, vull dir, fer un tipus de roba per generació. Les generacions tindrien que tindre el plaer de triar l'estil amb el que se senten més agust, sense que ningú et pogui jutjar.

Els mons de Coraline

Els mons de Coraline, dirigida per Henry Sileck, una novel·la de Neil Gaiman. I narra l'historia de una nena, anomenada Coraline, que es trasllada a una casa nova de color rosa i deixa als seus amics on vivia, però s'en porta una fotografía de record. Els seus pares tenen molta feina amb el treball de floristes i no tenen temps per a ella i per a que es distregués li van dir que impesciones la casa nova. Va trobar una porta al saló y va aconseguir la clau. Per la nit obre la porta y arriba a un món paral·lel, on tot es com ella vol i tot es perfecte, llavors troba als seus pares, veïns... i tots li proporcionen diversions. A ella li agrada aixo i cada nit s'escapa a fer una visita. Tot comença a canviar quan la seva "segona mare" li diu que es quedi amb ella per sempre, que es cambiï els ulls per botons com a ells, ella intenta fugir però es queda atrapada dins. Quan aconsegueix escapar, descobreix que s'han quedat atrapats els seus pares i amb una serie de proves en el món paral·lel els a de rescatar. Finalment ho aconsegueix i els seus pares aconsegueixen la feina de floristes.

El missatge de la pel·licula es que els ulls són la manera de veure la realitat, que s'ha de madurar, que no tot es diversió i que s'han de fer uns sacrificis per a que tot pugui millorar. Llavors, els ulls de botons, signifiquen la infancia, veure les coses només com un tipus de diversió i sense preocupacions.

La meva opinió personal, es molt bona. Hem va agradar molt i pensaba que seria d'una manera i va ser tot el contrari, va ser tota una sorpresa.

RECORREGUT

El meu projecte per en Howard va ser el recorregut de casa meva a casa d'una amiga. Le triat per què porto molts anys anant a casa seva molt sovint i crec que podría anari amb els ulls tancats. Normalment vaig a mig-dia, que el sol hem toca molt la cara i aquesta sensació m'agrada, a més a més, sempre porto la música posada i com, en aquestes hores mai passa gent, doncs es un moment que tinc per mi mateixa.
Al principi de començar el projecte, hem vaig quedar que no sabia que fer, ni que material agafar, però una vegada, recordant els carrers i tot, alfinal no podia parar.
Finalment ens va fer molta ilusió a tots veure que de res, vam crear una petita ciutat de tots i entre tots. Va ser una gran feinada, però el resultat no va tenir preu.

PROVES AMB TINTA

En aquestes proves, practico la tinta amb tot tipues de maneres. Utilitzo la salpicadura, els traçats més fins, més gruixuts... Faig servir la cera i l'aigua per aconseguir altres textures i finalment e utilitzat els llapiços aquarel·la i ho he compaginat amb la tinta negre.

AUTORETRAT (DIGITAL&DIBUIXAT)

LOGO (Formació Professional Granollers)

PROJECTE GUARDERIA

El nostre projecte tractaba de escollir un racó del pati, a les rajoles del terra i amb pintura representar les estrelles que hi ha a hollywood. Voliem posar la nostre má primer i dins, inscrites les dels més petits. Pensabem que seria adecuat, però no el van triar perque són massa petits i serien masses dificultats.


La meva opinió personal, es que va ser una experiencia molt diferent, però a la vegada molt agradable. Hem va encantar com al principi els petits teniar por i no es volien apropar, però alfinal vam acabar totalment tots plens de pintura... Puc dir, segons el que demostraben tots el somriures, el oblidarte de tot, puc dir, que tots vam sentir que tornabem a una infancia, divertida i dolça.


Les 3 fotografies representen primerament, la idea del nostre projecte, preparant el pati y finalment una foto del final on sortim tots.

ART A CASA

Sincerament despres d'aquell dia que ens van proposar buscar un objecte o siemplement "cosa" que per nosaltres tenia art a casa, hem vaig sentir perduda... Tot el que tenia a casa era normal i
no trobava el què, pero s'hem va iluminar amb un dibuix que vaig fer aquest Nadal.
Va ser un diumenge, on tens un dinar familiar i buscas un racó de casa per estar sola. Així, amb tot això, vaig anar a buscar una fotografia de la meva àvia. Vaig agafar un full i tots els llapiços i vaig començar a dibuixar-la.
La meva àvia va ser per a mi, una artista, una persona que dissenyava tot tipus de roba i hem feia les meves propies disfreces quan era petita. Era molt important per a mi, m'explicaba que va tenir la oportunitat de anar a París per dissenyar i estic segura que hagués arribat molt lluny, pero ho va deixar escapar... I només pensar que va tenir una oportunitat així, per fer tot el que feia... Ja hem sento orgullosa.
Per tant, no puc fer-li una foto ja amb ella, però si puc fer un retrat i dir que per a mi, va ser
el meu art. I encara l'admiro.