
Sincerament despres d'aquell dia que ens van proposar buscar un objecte o siemplement "cosa" que per nosaltres tenia art a casa, hem vaig sentir perduda... Tot el que tenia a casa era normal i
no trobava el què, pero s'hem va iluminar amb un dibuix que vaig fer aquest Nadal.
Va ser un diumenge, on tens un dinar familiar i buscas un racó de casa per estar sola. Així, amb tot això, vaig anar a buscar una fotografia de la meva àvia. Vaig agafar un full i tots els llapiços i vaig començar a dibuixar-la.
La meva àvia va ser per a mi, una artista, una persona que dissenyava tot tipus de roba i hem feia les meves propies disfreces quan era petita. Era molt important per a mi, m'explicaba que va tenir la oportunitat de anar a París per dissenyar i estic segura que hagués arribat molt lluny, pero ho va deixar escapar... I només pensar que va tenir una oportunitat així, per fer tot el que feia... Ja hem sento orgullosa.
Per tant, no puc fer-li una foto ja amb ella, però si puc fer un retrat i dir que per a mi, va ser
el meu art. I encara l'admiro.
Plas, plas, plas...
ResponderEliminarJM