Els mons de Coraline, dirigida per Henry Sileck, una novel·la de Neil Gaiman. I narra l'historia de una nena, anomenada Coraline, que es trasllada a una casa nova de color rosa i deixa als seus amics on vivia, però s'en porta una fotografía de record. Els seus pares tenen molta feina amb el treball de floristes i no tenen temps per a ella i per a que es distregués li van dir que impesciones la casa nova. Va trobar una porta al saló y va aconseguir la clau. Per la nit obre la porta y arriba a un món paral·lel, on tot es com ella vol i tot es perfecte, llavors troba als seus pares, veïns... i tots li proporcionen diversions. A ella li agrada aixo i cada nit s'escapa a fer una visita. Tot comença a canviar quan la seva "segona mare" li diu que es quedi amb ella per sempre, que es cambiï els ulls per botons com a ells, ella intenta fugir però es queda atrapada dins. Quan aconsegueix escapar, descobreix que s'han quedat atrapats els seus pares i amb una serie de proves en el món paral·lel els a de rescatar. Finalment ho aconsegueix i els seus pares aconsegueixen la feina de floristes.
El missatge de la pel·licula es que els ulls són la manera de veure la realitat, que s'ha de madurar, que no tot es diversió i que s'han de fer uns sacrificis per a que tot pugui millorar. Llavors, els ulls de botons, signifiquen la infancia, veure les coses només com un tipus de diversió i sense preocupacions.
La meva opinió personal, es molt bona. Hem va agradar molt i pensaba que seria d'una manera i va ser tot el contrari, va ser tota una sorpresa.
